No estem a l'altura de les circumstàncies

Aquest matí he sentit una tertúlia en la que es parlava, com no, de la crisi de forma analítica. No he estat d'acord en diversos punts que ara us passo a comentar:

Un dels convidats ha dit que quan no hi ha poder adquisitiu es deixa de comprar i això fa mal a les empreses. I jo dic, malament quan un país té empreses que ofereixen productes que cal adquirir només pel fet d'adquirir, i no per necessitat. A més, són empreses que no han sabut adaptar-se a les noves exigències socials i del ciutadà. Per tant en podríem dir males empreses. El país en pot prescindir perfectament i l'únic inconvenient és la falta de llocs de treball que es genera quan una d'aquestes tanca. La segona opinió ha vingut donada per Carles Rius, exdegà del col·legi de periodistes, que ha dit que estavem acostumats a una societat del benestar a la que ara no estem disposats a renunciar i afegia que tenim una sanitat i una educació de primer ordre que ara no podem mantenir. També li puc replicar i pel tema de sanitat ho puc fer amb coneixament de causa. Nosaltres no tenim un país amb una sanitat i una educació de primer ordre si parlem dels serveis que rebem els ciutadans, ara bé, sí que la tenim en relació al nivell de despesa d'aquests serveis. Centrant-nos en la sanitat trobarem molts pocs professionals que procurin una despesa racionalitzada en els CAP's i hospitals. Trobarem poques llistes organitzatives d'horaris laborals fetes amb el criteri de bon servei i estalvi de temps. Trobarem un accés de càrrecs executius que cobren sous desproporcionats a canvis d'escalfar la cadira. Ara bé, continuem amb llistes llargues d'espera per operacions o per agafar hora a l'especialista. Reticències importants per fer proves, dites massa cares, que estalviarien al pacient un calvari per diagnosticar. Una retallada a la investigació i la recerca que ens aportarien coneixaments i avenços importants. Metges que es jubilen forçosament per no pagar aquell sou que va dirigit a una persona d'experiència i resolutiva i que es canvia per dos o tres professionals que junts no arribaran a cobra el mateix ni tampoc podran aportar experiència i coneixament, però sí cobrir la plaça.

La centralització d'aquests serveis en grans hospitals de Barcelona en detriment a hospitals com el Trueta de Girona també és una política dita d'estalvi que perjudica directament als usuaris que són malalts crònics que s'han de desplaçar massa sovint fins al metge. I quan el pacient es queixa i fa entrar una instància al servei d'usuari rep una resposta, 5 mesos més tard, el la que es ratifica que es coneix el problema de falta de metges responsables d'aparells respiratoris a pneumologia i que s'està treballant per resoldre el tema. A la resposta però obliden especificar si el pacient amb els problemes de respiració mentre s'espera a que l'administració, direcció i altres instàncies trobin una solució a un problema plantejat fa tres anys, ha de continuar respirant o cal que deixi de fer-ho i així el problema es resoldrà per si sol.

Montse Pous i Sabadí

l'Escala 24 de maig de 2010